Prova

I de debò me’n alegre de poder patir aquesta bascorra de seguir enfonsant-me i de no saber com surtir d’aquesta,si me’n alegre, d’açò va la vida i viure sovint no és gens fàcil i més si esperes que els demés et comprenguen sense haver viscut el teu camí , tant incendis com paisatges són bonics de veure però no tant de viure i cadascú et jutjarà desde la seva mirada cadascú tindrà el seu propi punt de vista  que sovint esdevindrà convenient per a d’ell ,al final el tindre raó esdevé inútil sols té sentit si el fa acostar-te als altres,res més.

I si malgrat tot li estic agraït a la vida tot i el cansament que comporta sovint créixer repetint històries i veure’t sovint incomprès i la teva lluita ignorada  com invisible als ulls dels altres i si ,d’aço anava viure…ara sols cal deixar de fixar-te en lo que no et pertoca i endinsar-te en tu i no fer cas del judici en el que vius immers sols així aconseguiràs la llibertat que desitges,la pau i tranquil·litat que vols per a tu.